Per a finalitzar, vos deixe un còmics sobre Banc de Sang, està molt graciós però està en castellà. Espere que vos agrade.
dijous, 11 d’agost del 2016
MATERIAL BÀSIC DE LABORATORI
Esta entrada la centrarem en què vos familiariceis amb el material bàsic de laboratori, és molt important conéixer-ho perquè és la base de tot, per a mesura de volums, pesades de soluts, identificatió dels aparells de centrifugat, tincions de material de per a implements de neteja i esterilització, etc.
* MATRÀS ERLENMEYER: material bàsic no volumètric de fons pla i coll curt que serveix per a escalfar dissolucions i mitjans d'elaborar cultiu.
* PLACA PETRI: S´utilitza en microbiologia per al cultiu de microorganismes i antibiogrames.
* CENTRÍFUGA: És un aparell que per mitjà del moviment aconsegueix separar les partícules desplaçant-les a l´extrem distal del eix de rotació.
* PIPETA: Forma part del material volumètric d´ abocament i serveix per a mesurar quantitats exactes de líquid. Solen ser de vidre i les fenc de diferents capacitats.
* MATRÀS ERLENMEYER: material bàsic no volumètric de fons pla i coll curt que serveix per a escalfar dissolucions i mitjans d'elaborar cultiu.
* PLACA PETRI: S´utilitza en microbiologia per al cultiu de microorganismes i antibiogrames.
* TUB D´ASSAIG: És un petit got tubular que serveix per a escalfar substàncies o efectuar reaccions en ells. Poden ser de diverses formes, estar o no graduats i hi ha de diferents materials.
* TUB DE CENTRÍFUGA: És el tub que s´utilitza per a la majoria de les determinacions analítiques que tenen que veure amb processos de centrifugació.
* PROVETA: Forma part del material volumètric de contenció encara d´éstar graduat servix també per a mesurar volums encara de forma poc precisa.
* CUBETES D´ESPECTROFOTOMETRIA: Són de vidre i s´ utilitzen per a contenir substàncies que han d´estar sotmeses al espectrofotòmetre per a l'estudi d´estructures des compostos que conté.
PROTOCOL D´OBTENCIÓ DE MOSTRES D´EXCREMENTS
Continuant amb l´ anàlisi pràctica de mostres biològiques, arriba el moment de parlar de mostres d´excrements. La tècnica utilitztada seria la següent:
1. Sotmetre la mostra a l'acció del reactiu indicat en cada cas depenent el que es vullga buscar. Així, en el cas de buscar si hi ha greixos la mostra es tenyirà amb Sudan III, si el que es busca són restes de carn o proteïnes mal digerides, es farà servir eosina al 10% i si per últim el que es vol detectar és presència de midons, es fes servir el lugol doble.
2. Si les excrements són formades o pastoses es pren una porció de la mostra i se seleccionen preferiblement zones on haja sang, moc o pus. Amb una mostra de la grandària d´una nuez, es poden realitzar la majoria de les determinacions si les excrements són líquides: Es necessitaran entre 5 i 10 ml.
3. No són vàlides les mostres contaminades amb orina. No ha d´utilitzarse per a l´arreplega paper higiènic, perquè solen tindre sals que inhibeixen algunes bacteris.
Per a l´anàlisi microscòpica existixen 3 procediments:
A) ESTEATORREA ( Presència de greixos).
Per a realitzar aquest estudi es recomana al pacient prendre 100 g de greix / dia durant 3 dies abans i durant el període de la mostra. El Sudan III tiny les grasses selectivament de color groguenc-taronja-vermellós, amb el que sé ressalten els restes lipídics de la preparació. Per a fixar el colorant bé és precís escalfar suaument a la flama. S'aprecien les proteïnes de color de vermellós.
Tècnica:
- Posar al porta una gota d'excrements amb una pipeta Pasteur.
- Posar una gota de colorant Sudan III amb una altra pipeta Pasteur.
- Homogeneïtzar suaument i col·locar cobreobjectes.
- Escalfar suaument a la flama.
- Observar un microscopi als 2 minuts amb objectiu m de 40x.
B) CREATORREA (Presència de restes de carn)
Es posa de manifest amb Eosina al 10%.
La tècnica és igual a la tinció de Sudan III. Les proteïnes mal digerides apareixen com estructures cilíndriques de color de vermell, abundants ataronjat amb estriacions. La creatorrea es dóna en insuficiència funfamentalmente gàstrica i / o pancreàtica.
C) AMILORREA (Presència de midó en l´excrements)
Es posa de manifest mitjançant Lugol doble. Tiny els midons de blau fosc-negre.
El Lugol tiny també les proteïnes de vermell caoba. La amilorrea es dóna sobretot en la insuficiència pancreàtica i dispèpsies de fermentació.
1. Sotmetre la mostra a l'acció del reactiu indicat en cada cas depenent el que es vullga buscar. Així, en el cas de buscar si hi ha greixos la mostra es tenyirà amb Sudan III, si el que es busca són restes de carn o proteïnes mal digerides, es farà servir eosina al 10% i si per últim el que es vol detectar és presència de midons, es fes servir el lugol doble.
2. Si les excrements són formades o pastoses es pren una porció de la mostra i se seleccionen preferiblement zones on haja sang, moc o pus. Amb una mostra de la grandària d´una nuez, es poden realitzar la majoria de les determinacions si les excrements són líquides: Es necessitaran entre 5 i 10 ml.
3. No són vàlides les mostres contaminades amb orina. No ha d´utilitzarse per a l´arreplega paper higiènic, perquè solen tindre sals que inhibeixen algunes bacteris.
Per a l´anàlisi microscòpica existixen 3 procediments:
A) ESTEATORREA ( Presència de greixos).
Per a realitzar aquest estudi es recomana al pacient prendre 100 g de greix / dia durant 3 dies abans i durant el període de la mostra. El Sudan III tiny les grasses selectivament de color groguenc-taronja-vermellós, amb el que sé ressalten els restes lipídics de la preparació. Per a fixar el colorant bé és precís escalfar suaument a la flama. S'aprecien les proteïnes de color de vermellós.
Tècnica:
- Posar al porta una gota d'excrements amb una pipeta Pasteur.
- Posar una gota de colorant Sudan III amb una altra pipeta Pasteur.
- Homogeneïtzar suaument i col·locar cobreobjectes.
- Escalfar suaument a la flama.
- Observar un microscopi als 2 minuts amb objectiu m de 40x.
B) CREATORREA (Presència de restes de carn)
Es posa de manifest amb Eosina al 10%.
La tècnica és igual a la tinció de Sudan III. Les proteïnes mal digerides apareixen com estructures cilíndriques de color de vermell, abundants ataronjat amb estriacions. La creatorrea es dóna en insuficiència funfamentalmente gàstrica i / o pancreàtica.
C) AMILORREA (Presència de midó en l´excrements)
Es posa de manifest mitjançant Lugol doble. Tiny els midons de blau fosc-negre.
El Lugol tiny també les proteïnes de vermell caoba. La amilorrea es dóna sobretot en la insuficiència pancreàtica i dispèpsies de fermentació.
PROTOCOL D´OBTENCIÓ DE MOSTRES D´ORINA
Per a continuar amb els protocols d´obtenció de mostres biològiques, continuarem amb l´obtenció de mostres d´orina. Podeu utilitzar-ho en classe, ja vereu que és molt senzill.
1. Obtindre orina de primera micció del matí recollida a flascó estèril. Recollir la part intermèdia de la micció, sense l'orina inicial.
2. Centrifugar a 3.000 rpm durant 10 minuts a temperatura ambient.
3. Mitjançant una pipeta, fer alíquotes de 5 ml amb el sobrenedant. Es recomana fer almenys 5 alíquotes.
4. Identificar cada alíquota per a la seua emmagatzematge, amb:
- El tipus de mostra: orina
- Un codi d'identificació
- La data d'extracció
- La data de naixement del pacient
5. Registrar la mostra en la base de dades prevista amb les dades del apartat anterior i amb les dades d'identificació del pacient (les dades del pacient no sortiran del centre).
6. Guardar les mostres immediatament després del aliquotat i etiquetatge, en un congelador a -80 ºC. S'ha d'arribar a este punt del protocol sanitari abans de les 6 primeres hores després de la extracció.
Ací teniu un vídeo amb el procediment.
PROTOCOL D´OBTENCIÓ DE MOSTRES DE SANG
Bons dies seguidors,
Hui començarem amb els protocols d´obtenció de mostres biològiques.
En esta entrada ens centrarem en l´obtenció de mostres de sang. Vos serà de molta utilitat per a realitzar-la en classe i ho tingueu tot molt organitzat.
1. L'extracció de sang es realitzarà en un tub de sèrum de 10 ml (tub amb gelosa, tap marró ).
2. Molt important és intentar processar la sang a les dues hores posteriors a la extracció.
3. Obtindre 2 tubs de 10 ml de sang i deixar-la reposar durant 15-20 minuts a temperatura ambient fins que es forme el coàgul.
4. Centrifugar el tub a 1500 rpm durant 10 Minuts a temperatura ambient.
5. Amb una micropipeta, recollir el sèrum en alíquotes de 500 ul en tubs tipus eppendorf. Obtindre tantes alíquotes com siga possible en funció de la quantitat de sèrum. El nombre d'alíquotes condicionarà el nombre d´estudis que puguen realitzar-se. Es recomana realitzar almenys 5 alíquotes. Sense rebutjar la mostra, encara que l'última alíquota contingue un volum menor de 500 ul.
6. Rebutjar el coàgul de cèl·lules restant
7. Identificar cada alíquota per a la seua emmagatzematge, amb:
- El Tipus de Mostra: Sèrum.
- Un codi d'identificació (predeterminat per centre i sèrie clínica)
- La data d'extracció
- La data de naixement del pacient
8. Guardar les mostres immediatament després del aliquotat i etiquetatge, en un congelador a -80 ºC. S'ha d'arribar a este punt del protocol sanitari abans de les 2 primeres hores després de la extracció. Si això no és possible, es pot guardar la mostra en nevera (4ºC) fins a les 24 hores, però es deurà d´especificar a l'etiqueta de la mostra que no s'ha processat en menys de 2 hores.
9. Registrar la mostra en la base de dades prevista amb les dades del apartat anterior i amb les dades d'identificació del pacient.
Vos deixe un vídeo sobre centrifugació sanguínia.
dimecres, 10 d’agost del 2016
ARREPLEGA I OBTENCIÓ DE LA MOSTRA
En esta entrada parlarem de com es realitza l árreplega i obtenció d´algunes mostres biològiques. Són processos molt importants ja que influiran en el resultat final.
El mètode d´arreplega i obtenció de les diferents mostres ve determinat pel tipus d'examen o estudi sol·licitat. Els tipus d´arreplega varien segons el tipus de mostra (mostres sanguínies, orina, líquid cefaloraquidi, ...), i del tipus d'estudi (citològic, microbiològic, bioquímic, ...).
Segons el manual de Procediments d'infermeria de la Conselleria de Sanitat i Consum de la Generalitat Valenciana, les recollides de mostres més freqüents són:
1 Mostres de sang:
La sang és el fluid corporal més utilitzat amb fins analítics. Els tres procediments més habituals per obtindre sang són:
a) Punció cutània:
És el mètode d'elecció a los pacients pediàtrics, especialment en lactants.
b) Punció venosa:
Es realitza per la majoria de les determinacions analítiques ja que la majoria de les substàncies analitzables les té de forma soluble o dispersa.
c) Punció arterial:
Es realitza per la obtenció dels gasos en sang i la mesura del pH.
2. Mostres d'orina:
L´obtenció i conservació de l'orina amb fins analítics s'ha de fer mitjançant un procediment preestablert.
a) Recollida d'orina de 24 hores.
Es realitza per la mesura del volum d'orina eliminat en 24 hores. També per a estudis analítics amb fins diagnòstics.
b) Recollida d'orina aleatòria per anàlisi bioquímic i de sediment
c) Recollida d'orina per urinocultiu:
3. Mostres d´excrements:
Des del punt de vista de l'obtenció de mostres, la forma de recollir els excrements amb fins diagnòstics i les precaucions que hi haja prendre dependran de que els excrements s'utilitzen per:
a) Coprocultiu: per a estudis microbiològics.
b) Parasitologia: Per a la recerca de paràsits.
c) Sang oculta en excrements.
El mètode d´arreplega i obtenció de les diferents mostres ve determinat pel tipus d'examen o estudi sol·licitat. Els tipus d´arreplega varien segons el tipus de mostra (mostres sanguínies, orina, líquid cefaloraquidi, ...), i del tipus d'estudi (citològic, microbiològic, bioquímic, ...).
Segons el manual de Procediments d'infermeria de la Conselleria de Sanitat i Consum de la Generalitat Valenciana, les recollides de mostres més freqüents són:
1 Mostres de sang:
La sang és el fluid corporal més utilitzat amb fins analítics. Els tres procediments més habituals per obtindre sang són:
a) Punció cutània:
És el mètode d'elecció a los pacients pediàtrics, especialment en lactants.
b) Punció venosa:
Es realitza per la majoria de les determinacions analítiques ja que la majoria de les substàncies analitzables les té de forma soluble o dispersa.
c) Punció arterial:
Es realitza per la obtenció dels gasos en sang i la mesura del pH.
2. Mostres d'orina:
L´obtenció i conservació de l'orina amb fins analítics s'ha de fer mitjançant un procediment preestablert.
a) Recollida d'orina de 24 hores.
Es realitza per la mesura del volum d'orina eliminat en 24 hores. També per a estudis analítics amb fins diagnòstics.
b) Recollida d'orina aleatòria per anàlisi bioquímic i de sediment
c) Recollida d'orina per urinocultiu:
3. Mostres d´excrements:
Des del punt de vista de l'obtenció de mostres, la forma de recollir els excrements amb fins diagnòstics i les precaucions que hi haja prendre dependran de que els excrements s'utilitzen per:
a) Coprocultiu: per a estudis microbiològics.
b) Parasitologia: Per a la recerca de paràsits.
c) Sang oculta en excrements.
SOL.LICITUD DE DETERMINACIONS ANALÍTIQUES
Com ja hem comentat, per a quaselvol tipus d´anàlisi necessitem una sol.licitud per part del facultatiu.
Els diferents estudis sol·licitats determinen el tipus i la quantitat de mostra que s'ha d'obtindre, Així com la necessitat d'instaurar dieta, medicació suprimir, etc. És imprescindible la revisió completa del volant de petició per a efectuar adequadament l'obtenció de la mostra. Cada mostra anirà acompanyada d´un volant de petició que hauria d´estar correcte, llegible i completament emplenat.
-La identification fiable dels pacients i els espècimens constitueix una característica essencial de qualsevol sistema d'anàlisi. Els professionals del laboratori han de tindre el màxim cura i insistir en la adequada identificatió de la mostra i el pacient.
-Cada petició hauria subministrar al laboratori la suficient informació perquè la mostra es processe i s´interpreten els resultats convenientment. El laboratori és el que marca les normes per a les peticions.
Hi ha multitud de models diferents, tenint tots en comun informació bàsica fonamentals adequada per a l´obtenció de les mostres.
Els sistemes informàtics en l'àrea administrativa dels laboratoris (SIL) faciliten enormement l'emmagatzematge i recuperació de les dades de tot tipus, ja programats.
Els diferents estudis sol·licitats determinen el tipus i la quantitat de mostra que s'ha d'obtindre, Així com la necessitat d'instaurar dieta, medicació suprimir, etc. És imprescindible la revisió completa del volant de petició per a efectuar adequadament l'obtenció de la mostra. Cada mostra anirà acompanyada d´un volant de petició que hauria d´estar correcte, llegible i completament emplenat.
-La identification fiable dels pacients i els espècimens constitueix una característica essencial de qualsevol sistema d'anàlisi. Els professionals del laboratori han de tindre el màxim cura i insistir en la adequada identificatió de la mostra i el pacient.
-Cada petició hauria subministrar al laboratori la suficient informació perquè la mostra es processe i s´interpreten els resultats convenientment. El laboratori és el que marca les normes per a les peticions.
Hi ha multitud de models diferents, tenint tots en comun informació bàsica fonamentals adequada per a l´obtenció de les mostres.
Els sistemes informàtics en l'àrea administrativa dels laboratoris (SIL) faciliten enormement l'emmagatzematge i recuperació de les dades de tot tipus, ja programats.
CAUSES DE LA VARIABILITAT EN ELS RESULTATS
En esta entrada vos parlaré sobre els factors que poden fer variar els resultats d´una anàlisi de laboratori.
1. Exercici:
L'activitat muscular té efectes tant transitoris como de llarga durada sobre diversos paràmetres clínics, deguts a la major activitat metabòlica per motius energètics.
2 .Dieta:
Certs aliments i règims dietètics especials poden influir sobre determinats constituents del plasma i l'orina. Els canvis que tenen lloc in vivo depenen del tipus i quantitat d'aliments ingerits, de la cronologia de l'extracció sanguínia respecte a la ingesta, etc. per example:
- Les dietes riques en proteïnes produeixen elevació de la concentració d'àcid úric, urea i amoníac.
- Àcid vanilmandèlico: Apareixen falsos positius per la ingesta de cafè, te, xocolata, vainilla, plàtan i cítrics en dies previs a la determinació.
- Examen funcional fecal: Exigix dieta la nit anterior, si no es complix apareix greix en matèria fecal
- Sang oculta en matèria fecal: Exigix dieta tres dies abans, evitant el consum de carns rojas o aliments que continguen peroxidasa.
3. Dejuni:
Es recomana que el pacient es trobe en dejú (aproximadament 10 hores) abans de la
extracció sanguínia convencional, a fi d´assegurar que les determinacions siguen compatibles amb els valors de referència. El dejuni prolongat, és a dir, aquell que supera les 24 hores, pot donar lloc a resultats inesperats, augmenta la concentració de bilirubina, triglicèrids, glicerol i àcids grassos lliures i descendeix la concentració d'albúmina, prealbúmina, C3 i transferrina.
4 .Efectes fisiològics dels Fàrmacs:
Existix un gran nombre de possibles interferències Fàrmac- assaig. La importància de conèixer el tractament farmacològic prescrit, implica la interpretació dels resultats i la indicació de suspendre el tractament prèviament a l'obtenció de la mostra.
5 .Posició:
La posició habitual per a l'obtenció de mostres sanguínies és la posició supina o asseguda. A mesura que el pacient passa de la posició supina a la ortostàtica (de peu) es produeïx un transvasament d'aigua i substàncies filtrables de l'espai intravascular al líquid intersticial. Les substàncies no filtrables com les proteïnes, elements cel·lulars i els compostos associats a cel.lules o proteïnes augmentaran la seua concentratió.
6 .L'alcohol:
La ingesta d'alcohol augmenta els nivells de glucosa, lactat, àcid úric. En els casos d'alcoholisme crònic s'observen augments d'HDL-colesterol, de gamma-glutamil-transferasa (GGT) i del volum corpuscular mitjà dels eritròcits.
7. Tabac:
El consum de tabac provoca augments en els nivells de carboxihemoglobina, de catecolamines plasmàtiques i del cortisol sèric.
8 .Temps d'aplicació de torniquet:
La incorrecta aplicació de torniquets en una extracció sanguínia i l'exercici del puny poden conduir a resultats erronis.
9. Alteracions emocionals o hormonals:
L'estrès augmenta la secreció d'hormones suprarenals. L'ansietat conduent una hiperventilació provocarà trastorns de l'equilibri àcid-bàsic, increment de la concentració sèrica de lactat.
Algunes magnituds presenten valors diferents depenent de l'edat i del sexe.
1. Exercici:
L'activitat muscular té efectes tant transitoris como de llarga durada sobre diversos paràmetres clínics, deguts a la major activitat metabòlica per motius energètics.
2 .Dieta:
Certs aliments i règims dietètics especials poden influir sobre determinats constituents del plasma i l'orina. Els canvis que tenen lloc in vivo depenen del tipus i quantitat d'aliments ingerits, de la cronologia de l'extracció sanguínia respecte a la ingesta, etc. per example:
- Les dietes riques en proteïnes produeixen elevació de la concentració d'àcid úric, urea i amoníac.
- Àcid vanilmandèlico: Apareixen falsos positius per la ingesta de cafè, te, xocolata, vainilla, plàtan i cítrics en dies previs a la determinació.
- Examen funcional fecal: Exigix dieta la nit anterior, si no es complix apareix greix en matèria fecal
- Sang oculta en matèria fecal: Exigix dieta tres dies abans, evitant el consum de carns rojas o aliments que continguen peroxidasa.
3. Dejuni:
Es recomana que el pacient es trobe en dejú (aproximadament 10 hores) abans de la
extracció sanguínia convencional, a fi d´assegurar que les determinacions siguen compatibles amb els valors de referència. El dejuni prolongat, és a dir, aquell que supera les 24 hores, pot donar lloc a resultats inesperats, augmenta la concentració de bilirubina, triglicèrids, glicerol i àcids grassos lliures i descendeix la concentració d'albúmina, prealbúmina, C3 i transferrina.
4 .Efectes fisiològics dels Fàrmacs:
Existix un gran nombre de possibles interferències Fàrmac- assaig. La importància de conèixer el tractament farmacològic prescrit, implica la interpretació dels resultats i la indicació de suspendre el tractament prèviament a l'obtenció de la mostra.
5 .Posició:
La posició habitual per a l'obtenció de mostres sanguínies és la posició supina o asseguda. A mesura que el pacient passa de la posició supina a la ortostàtica (de peu) es produeïx un transvasament d'aigua i substàncies filtrables de l'espai intravascular al líquid intersticial. Les substàncies no filtrables com les proteïnes, elements cel·lulars i els compostos associats a cel.lules o proteïnes augmentaran la seua concentratió.
6 .L'alcohol:
La ingesta d'alcohol augmenta els nivells de glucosa, lactat, àcid úric. En els casos d'alcoholisme crònic s'observen augments d'HDL-colesterol, de gamma-glutamil-transferasa (GGT) i del volum corpuscular mitjà dels eritròcits.
7. Tabac:
El consum de tabac provoca augments en els nivells de carboxihemoglobina, de catecolamines plasmàtiques i del cortisol sèric.
8 .Temps d'aplicació de torniquet:
La incorrecta aplicació de torniquets en una extracció sanguínia i l'exercici del puny poden conduir a resultats erronis.
9. Alteracions emocionals o hormonals:
L'estrès augmenta la secreció d'hormones suprarenals. L'ansietat conduent una hiperventilació provocarà trastorns de l'equilibri àcid-bàsic, increment de la concentració sèrica de lactat.
Algunes magnituds presenten valors diferents depenent de l'edat i del sexe.
FASES EN LA DETERMINACIÓ ANALÍTICA D´UNA MOSTRA BIOLÒGICA
Bona vesprada a tots,
He estat molt de temps sense publicar res perquè he estat treballant en altres mòduls del curs. Ara sí que estaré amb estas publicacions i empezaré amb les fases que hi ha en qualsevol determinació analítica. Estas fases són molt importants i sobretot la preanalític que és on més errors se solen cometre.
El procés analític és complex i té diverses etapes que és cal conèixer per a entendre en quina fase i perquè podrien produir-se resultats poc fiables.
Tradicionalment la determinació analítica pot entendre´s com un procés continu de tres etapes, fase pre-analítica, fase analítica i fase post-analítica.
1. La fase pre-analítica
És el conjunt d'operacions que es realitzen des que es rep una petició d'examen per part del metge fins que s´inicia l'anàlisi, per tant inclou el procés d'interpretació de dita petició, presa de mostres i ransport a laboratori.
2 . La fase analítica
Contempla totes aquelles accions destinades a la quantificació del paràmetre en estudi, manipulació de la mostra, processos d'identificació, calibratge d'equips, l´ús de controls adequats i tot el procés de quantificació.
3 . La fase de post-analítica
Inclou totes les accions posteriors a l'obtenció del resultat de la determinació fins a la recepció de l'informe definitiu pel facultatiu.
Perquè les proves de laboratori complisquen amb els requeriments exigits en el marc de la Política Integrada del Laboratori (on els resultats dels exàmens han de ser precisos, exactes, oportuns i d'utilitat clínic) el pacient ha de tindre una estricta preparació per a la consecució òptima d´un resultat dels seus exàmens. Esta preparació pot estar relacionada amb el dejuni, dietes especials , medicaments, exercici...
Vos deixe un enllç sobre precaucions en la fase preanalític en un laboratori.
https://www.youtube.com/watch?v=rEbN3Wp5Bfw
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)